BLAU KLAR - JOAN RAMON ZABALLOS

He anat a veure la pel·lícula Nuremberg de J. Vanderbilt, amb grans interpretacions de R. Crowe i R. Malek. Els judicis de Nuremberg (1945-46) contra el que quedava de la cúpula nazi van ser el primer pas per posar en pràctica una jurisdicció penal internacional. Els milions de morts de la Segona Guerra Mundial exigien un esforç general per impossibilitar una possible repetició dels fets que van originar la tragèdia. Britànics, francesos, nord-americans i russos van aconseguir posar-se d’acord per organitzar aquest judici històric. La creació de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) també posava les bases per un futur en pau i sense guerres. Recordem que els principals garants d’això van ser: França, Regne Unit, Estats Units, Unió Soviètica i Xina. Veure aquesta pel·lícula m’ha fet pensar fins a quin punt han canviat les coses des d’aquesta voluntat inicial. Ara Rússia fa pràcticament el que vol amb Ucraïna amb vistiplau de nord-americans, xinesos i amb la Unió Europea (UE) a remo...

Bergen-Belsen. JR Zaballos És un típic dia de tardor alemanya: ennuvolat, fred i amb una pluja fina que et va calant. Quan arribo davant de la tomba en record de les germanes Frank, Margot i Anna, trec la rosa blanca que he estat guardant 15 anys, des de la mort de la meva mare. Aquesta rosa eterna que em van donar al final del seu funeral la col·loco amb delicadesa davant de la tomba d’Anna Frank, un dels símbols més coneguts de la barbàrie nazi. En el descampat on hi ha aquesta tomba i algunes altres no hi ha ningú. El vent i la pluja són els únics testimonis d’aquest acte simbòlic i íntim que tanca un cicle personal començat fa quasi 50 anys. L’agost de 1976, quan just feia els 14 anys, vaig visitar amb els meus pares el camp de concentració de Mauthausen (Àustria). Aquesta visita, malgrat no entendre gaire en aquell moment tot el que havia passat en aquell lloc, em va impactar de tal manera que, d’una manera o altra, ha marcat la meva vida personal i laboral. Durant aquests 50 anys...

Memorial de  Lídice . Foto: JRZaballos El 4 de juny de 1942 moria  Reinhard Heydrich  de les ferides que havia patit en un atemptat dies abans. Sota el nom d’ operació Antropoide , un comando de soldats txecoslovacs exiliats a Anglaterra havia aconseguit atemptar a  Praga  contra una de les figures més estimades del règim nazi i del mateix Hitler. Les represàlies no es van fer esperar. El dia 9 de juny diferents cossos policials i  SS  van encerclar tot el poble perquè ningú pogués sortir. Creien, de manera errònia, que el poble estava directament implicat en el comando. El matí de l'endemà van començar els afusellaments al pati de la família Horák. L’alcalde – Frantisek Hejma – havia d’anar reconeixent els morts. Després el van afusellar a ell. Van matar en total 192 homes. 60 dones i 88 nens també van morir als camps de concentració on els van enviar. Només varen poder tornar en vida 152 dones i 17 nens. Lídice va ser totalment cremada i arrasada. Aq...

  El Festspielhaus a la Grüner Hügel. Bayreuth. Foto: JRZaballos L’autocar ens recull puntual a les 14:45 davant de l’hotel Rheingold. Un nom d’hotel apropiat per rebre a gent que va a Bayreuth precisament a escoltar òperes de Wagner al Festspielhaus de la Grüner Hügel (turó verd). Arribats a lloc una hora abans que comenci Parsifal, la gent aprofita per donar un tomb pels voltants del famós edifici dissenyat pel mateix Wagner i construït per O. Brückwald entre 1872 i 1875. La construcció va costar molts diners i no va ser gens fàcil aconseguir-los. Si no arriba a ser per l’ajuda final de Lluís II de Baviera –el rei boig–, segur que ara no gaudiríem d’aquest mite cultural. La gent en general va molt arreglada. Vestits foscos i corbates –també de llacet– entre els homes i vestits més sofisticats i variats entre les dones. També hi ha gent que va esport i altres que aprofiten l’ocasió per a lluir outfits més provocadors entre un públic més aviat conservador i no gaire jove. Els jardi...

  Curs d’història alemanya Dirigit per: Joan Ramon Zaballos, professor d’alemany i expert en història d’Alemanya Quan: Dijous 29 de gener, 5, 12 i 26 de febrer a les 19.30 h. (4 sessions). En quatre sessions explicarem com es vivia a Alemanya durant l’etapa hitleriana. Primer analitzarem la figura de Hitler. A la segona sessió com es vivia el dia a dia sota el seu règim dictatorial. Continuarem amb els diferents moviments d’oposició contra Hitler dins d’Alemanya. I a la darrera xerrada parlarem de tres llocs emblemàtics del nazisme que encara es poden visitar actualment i que donen resposta a part de la ideologia nazi. Hitler de ruta per Alemanya  1. Hitler. Entre el mite i la realitat Com era realment Hitler? Analitzarem la seva figura dins del context de la República de Weimar i els estudis, obres i memòries posteriors que s’han escrit en relació a ell. 2. La vida quotidiana sota el règim nazi. Com es vivia el dia a dia sota el règim nazi? Fins a quin punt era present la ide...

Cartell al museu de Kufstein. Foto: JRZaballos No sé si a vostès els passa el mateix que a mi però una de les coses que amb l’edat suporto pitjor és la de beure un bon vi en un got de plàstic o en un vas de nocilla reciclat. L’esforç del vinicultor, l’enòleg i la bodega que implica una colla d’anys no es pot menysprear bevent el seu producte final en un recipient qualsevol. I està clar que no soc l’únic. La família Riedel ja fa anys que es va posar a la feina per arreglar aquest desequilibri entre el valor del producte elaborat i l’objecte per consumir-lo. L’empresa va ser creada per Johann Christoph Riedel el 1756 a Bohèmia i ja venia de tradició familiar en la producció de cristall. Ara Maximilian J. Riedel és el CEO de l’empresa i forma part de la 11 generació familiar al capdavant de l’empresa més famosa de copes de vi. Però les coses no els van ser gens fàcils. Després de la Segona Guerra Mundial, Walter Riedel va ser fet presoner de guerra pels russos fins al 1955 per haver fabri...

Gunter Demnig col·locant una Stolperstein. Foto: JRZaballos Aquesta setmana he conegut Gunter Demnig, l’artista berlinès que va crear les famoses Stolpersteine. La traducció literal seria pedres per ensopegar i es col·loquen davant de la casa on va viure alguna víctima dels camps de concentració nazis. A la pedra hi consta el nom, la data d’entrada i nom del camp i la data de defunció o si va ser alliberat. Per aquest motiu en català s’anomenen pedres de memòria. La fundació Cases Velles Andorranes em va contactar a través d’un antic alumne de l’EOI per ajudar-los amb el tema de l’alemany. Aquesta fundació, amb l’ajut del govern andorrà, havia convidat Demnig a col·locar les primeres Stolpersteine en record d’alguns dels andorrans que van estar als camps de concentració. Els periodistes andorrans R. Porta i J. Cebrián han ressenyat en el llibre Andorrans als camps de concentració nazis fins a 13 andorrans que van estar als camps. Demnig, amb 77 anys, una trentena de premis i reconeixem...

Mapa dels túnels sota el castell de Ksiaz. Foto: JRZaballos Sobre les construccions nazis s’han escrit molt llibres i fins i tot se n’han fet sèries per a televisió. Algunes són molt conegudes però d’altres han passat més desapercebudes degut al secretisme amb què es van fer i la poca informació que ha quedat disponible. Un cas espectacular és l’anomenat projecte Riese (gegant) que, com el seu nom indica, era d’una magnitud impressionant. Aquest projecte de túnels i galeries subterrànies es va començar a construir al 1943 a les Muntanyes del Mussol (Eulengebirge) de la Baixa Silesià polonesa, en aquells moments territori del Reich. La pressió de l’exèrcit soviètic per aquella època feia perillar el quarter general del Führer a la Wolfschanze (cau del llop) també a Polònia. Aquesta situació va fer plantejar als alemanys construir-ne un de més gran i amb millors condicions lluny del front. Amb un pressupost de 130 milions de marcs va començar la construcció dels túnels i búnquers amb una...

Schiltach. Schwarzwald. Foto: JRZaballos La Selva Negra, un recorregut entre boscos, pobles de conte i rellotges de cucut. A la nostra secció de La Ciutat Lleida, obrim una Finestra al món amb en Joan Ramon Zaballos, per descobrir aquesta vegada un dels indrets més encantadors d’Alemanya: la Selva Negra (Schwarzwald) , a l’estat de Baden-Württemberg. Aquesta regió, envoltada de boscos espessos, pobles de conte i paisatges naturals espectaculars, és un destí ideal tant per als amants de la natura com per als qui busquen cultura, gastronomia i tradició. ENLLAÇ Gengenbach. Schawarzwald. Foto:JRZaballos Castell dels Hohenzollern. Baden-Württember. Foto: JRZaballos Lleida, juny 2025

Passat i present a Auschwitz Foto: JRZaballos La meva primera visita a un camp de concentració va ser el 10 d’agost de 1976 –jo tenia 14 anys– i va ser al de Mauthausen. Tot i que no vaig entendre gaire el que significava i implicava tot allò que veia, vaig demanar als meus pares que em compressin el llibre Plus jamais ça! (Mai més això!) que el presoner francès número 62978, Daniel Piquée-Audrian, estava signant allà mateix. Aquest va ser el primer llibre de la meva biblioteca actual, especialitzada en Nazisme i Holocaust. Aquesta part de la meva biblioteca consta de 848 llibres, dels quals 103 estan relacionats amb Auschwitz. Per Mauthausen hi van passar unes 190.000 persones, i en van morir unes 100.000 de les quals al voltant de 4.500 van ser espanyoles. Aquestes xifres són impressionants però quan parlem d’Auschwitz el monstre es fa immens, inabastable, incomprensible i quan més llegeixes sobre el que va passar i ho analitzes, aquests sentiments van en augment. Per Auschwitz-Birke...

Piz Gloria Foto; JRZaball os Els fans de l’agent secret britànic més famós de tots els temps, James Bond, generalment s’han de conformar a veure el seu ídol en alguna pantalla. El que ben segur no s’espera un admirador de Bond –també conegut pel seu número: 007– és trobar-se’l a dalt del cim d’una muntanya a Suïssa o al Tirol austríac. A Stechelberg (Suïssa) s’agafa el telecabina per pujar a dalt del Schilthorn (2.970 m) Allà ens trobarem el restaurant giratori Piz Gloria, que en el seu moment va ser el cau del dolent Blofeld (Telly Savalas) a la pel·lícula 007 al servei de sa Majestat (1969). En aquesta pel·lícula James Bond era interpretat per George Lazenby i la “noia Bond” era Diana Rigg. Després de menjar-nos una “007 Burger” acompanyada amb una copa de xampany Bollinger, podrem visitar el Bond World i el 007 Walk of Fame, que ens faran reviure aquesta pel·lícula d’un James Bond d’estètica seixantera. Durant els 45 minuts que dura el gir total del restaurant, podrem gaudir d’unes ...