BLAU KLAR - JOAN RAMON ZABALLOS

En l’anterior article els vaig comentar el cas de Cilka Klein al camp de concentració d’Auschwitz. Els explicava com una mateixa persona podia ser vista i valorada per les altres de manera molt diferent, segons com hagués viscut la relació dins del camp. Fins i tot als judicis que es van fer als 60 contra membres de les SS que havien estat als camps es va poder veure com en alguns casos la mateixa persona acusada d’actituds inhumanes era defensada per altres presos a qui havia ajudat. Com vaig dir, la vida als camps era d’una complexitat i característiques que ningú ara pot arribar a entendre. No tot era blanc i negre com han volgut explicar alguns. El segon cas que els vull explicar és el d’Antonio García i Francesc Boix, els dos fotògrafs de Mauthausen. Boix és el personatge més conegut i a qui s’ha dedicat més articles. El tortosí Antonio García, tot i ser el primer fotògraf a començar a fer còpies extres de les fotos de l’SS Paul Ricken, és menys conegut. Tot i treballar junts, no ...

Fa anys que estudio el període que va entre la República de Weimar (1919) i la caiguda del Mur de Berlín (1989). Dins d’aquest període hi ha un tema absolutament impressionant que és el món de l’Holocaust i dels camps de concentració. El tema és conegut i popular gràcies a les moltes pel·lícules i llibres basats en aquest tema. El problema és que molta gent es queda només amb el més impressionant de la pel·lícula o el llibre. Sovint tot sembla ser blanc o negre i sense grisos. Però allà la vida també estava plena de matisos. Ningú que no hagi viscut l’infern sobre la terra que van significar aquests camps podrà entendre del tot el que hi passava. S’hi va poder viure el pitjor de la raça humana, però també els actes de valentia i generositat més increïbles. I això es vivia diàriament i sovint per part d’un mateix protagonista. Prioritzar a qui s’ajudava gràcies a un tros de pa extra, a qui se li donava una feina menys feixuga per una malaltia... Mil detalls que podien significar la vida...