BLAU KLAR - JOAN RAMON ZABALLOS

He anat a veure la pel·lícula Nuremberg de J. Vanderbilt, amb grans interpretacions de R. Crowe i R. Malek. Els judicis de Nuremberg (1945-46) contra el que quedava de la cúpula nazi van ser el primer pas per posar en pràctica una jurisdicció penal internacional. Els milions de morts de la Segona Guerra Mundial exigien un esforç general per impossibilitar una possible repetició dels fets que van originar la tragèdia. Britànics, francesos, nord-americans i russos van aconseguir posar-se d’acord per organitzar aquest judici històric. La creació de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) també posava les bases per un futur en pau i sense guerres. Recordem que els principals garants d’això van ser: França, Regne Unit, Estats Units, Unió Soviètica i Xina. Veure aquesta pel·lícula m’ha fet pensar fins a quin punt han canviat les coses des d’aquesta voluntat inicial. Ara Rússia fa pràcticament el que vol amb Ucraïna amb vistiplau de nord-americans, xinesos i amb la Unió Europea (UE) a remo...

Bergen-Belsen. JR Zaballos És un típic dia de tardor alemanya: ennuvolat, fred i amb una pluja fina que et va calant. Quan arribo davant de la tomba en record de les germanes Frank, Margot i Anna, trec la rosa blanca que he estat guardant 15 anys, des de la mort de la meva mare. Aquesta rosa eterna que em van donar al final del seu funeral la col·loco amb delicadesa davant de la tomba d’Anna Frank, un dels símbols més coneguts de la barbàrie nazi. En el descampat on hi ha aquesta tomba i algunes altres no hi ha ningú. El vent i la pluja són els únics testimonis d’aquest acte simbòlic i íntim que tanca un cicle personal començat fa quasi 50 anys. L’agost de 1976, quan just feia els 14 anys, vaig visitar amb els meus pares el camp de concentració de Mauthausen (Àustria). Aquesta visita, malgrat no entendre gaire en aquell moment tot el que havia passat en aquell lloc, em va impactar de tal manera que, d’una manera o altra, ha marcat la meva vida personal i laboral. Durant aquests 50 anys...