BLAU KLAR - JOAN RAMON ZABALLOS

  Cel·la de la presó de Hohenschönhausen Foto: JRZaballos La setmana passada vaig tornar a Berlín, una ciutat amb una història tràgica que la fa molt especial. Els bombardejos de la Segona Guerra Mundial i el repartiment després de la ciutat entre les forces aliades amb la posterior construcció de Mur de Berlín l’han marcat de per vida. La meva primera visita va ser el 1985. En aquell moment el mur de Berlín era una ferida oberta que encerclava tota la ciutat. Ningú, en els seus millors somnis, podia imaginar que 4 anys després aquella obra inhumana acabaria esbocinada. Ara el mur és la principal atracció turística de la ciutat. Vaig comptar fins a 5 llocs diferents dedicats al tema. El punt principal ara és el construït pel govern en un carrer per on passava el mur a la Bernauer Strasse i és d’entrada gratuïta. En aquest espai s’acumulen turistes i escoles amb alumnat de tot Europa que intenten entendre què va passar en aquesta ciutat durant 28 anys. El famós museu a Checkpoint Ch...

                                 La meva afició als còmics ve de lluny i segurament el meu gust a la lectura es fonamenti en les hores passades llegint els Mortadelo y Filemón, Tintín, Astèrix.. L’obra del que els vull parlar avui és però d’una altra dimensió. En la meva biblioteca sobre el nazisme i l’Holocaust, en el que també hi ha una part dedicada als còmics que tracten aquest tema, tenia guardada com a lectura pendent:  Maus, història d’un supervivent  de Art Spiegelman. Aquesta setmana l’he llegit i la veritat és que els elogis que el precedien estan més que justificats. Els dos volums de l’obra m’han deixat impressionat. Tot el que explica, com ho explica i com ho dibuixa fan un conjunt que és una autèntica obra mestra. Ara entenc perfectament que fos el primer còmic premiat al 1992 amb el Pulitzer, un premi que tradicionalment sempre s’havia donat a novel·les i mai a un còmi...

  Aquí teniu una llista de pel·lícules relacionades amb la ciutat de Berlín i el Mur que va separar aquesta ciutat durant 28 anys, del 13 d’agost de 1961 al 9 de novembre de 1998. L’anomenat en alemany “Berliner Mauer” va marcar de manera clara dos maneres d’entendre la societat totalment oposades amb una distància física de pocs metres de distància. Les cicatrius d’aquesta ferida de pràcticament tres dècades, encara està molt present a Alemanya, malgrat que ja han passat també més de 30 anys.  Per desgracia no totes les pel·lícules que he triat es poder trobar en versió en espanyol o català, ni de manera subtitulada. He escrit els enllaços a Youtube d’aquestes pel·lícules. Aquests enllaços amb el temps a vegades  desapareixen o canvien. 1-  La vida dels altres.  Florian Henckel von Donnersmarck. 2-  El pont dels espies . Steven Spielberg. 3-  Un túnel cap a la libertat.   Roland Suso. 4-  Viento de libertad .  Michael Herbig. ...

   En el meu darrer viatge a Alemanya vaig voler anar a Herzogenaurach, un petit poble bavarès prop de Nuremberg, on tenen la seu central dos marques molt conegudes del món de l’esport: Adidas i Puma. Allà es pot veure encara la casa familiar on dos dels fills de la família Dassler, Adolf i Rudolf, van crear el 1924 al safareig de la casa l’empresa Sportschuhfabrik Gebrüder Dassler (fàbrica de sabatilles esportives germans Dassler). Adolf, de caràcter introvertit, era el tècnic, i Rudolf, més extravertit, portava els temes comercials. Als anys 20 les sabatilles Dassler eren molt populars en l’esport i es van fer servir com a calçat oficial en els Jocs de Berlín de 1936. Jesse Owens va fer el seu famós salt amb unes esportives d’aquesta marca. La factura que els va passar el vincle amb el nazisme va ser el començament del divorci familiar i comercial entre els germans. Els dos van ser acusats de col·laborar amb els nazis ja que van estar afiliats al partit i es van creuar acusa...

Tal com els vaig prometre en l’article anterior, acabat el llarg llibre Freiheit–Llibertat, 816 pàgines– en què Angela Merkel explica la seva vida política, els faig un petit resum del que m’ha semblat més remarcable. Primer de tot dir que Espanya i els seus polítics pràcticament no surten en tot el llibre i, evidentment, de Catalunya, res de res. Merkel cita Javier Solana i Josep Borrell pels seus càrrecs a la UE. Plácido Domingo per cantar en un acte oficial i Mariano Rajoy i Pedro Sánchez de passada per reunions europees. Res més. Del tema immigració només parla de la que va afectar Alemanya. Bàsicament tota la provinent de la ruta dels Balcans. De la immigració africana que entra per Itàlia i Espanya en parla ben poc i ho fa per insistència italiana. Sobre aquest tema és interessant assenyalar el que diu sobre quines persones tenen dret d’asil al país. Segons ella només aquelles persones perseguides políticament o provinent de països en guerra han de tenir garantit l’asil, però no ...