BLAU KLAR - JOAN RAMON ZABALLOS

Cartell al museu de Kufstein. Foto: JRZaballos No sé si a vostès els passa el mateix que a mi però una de les coses que amb l’edat suporto pitjor és la de beure un bon vi en un got de plàstic o en un vas de nocilla reciclat. L’esforç del vinicultor, l’enòleg i la bodega que implica una colla d’anys no es pot menysprear bevent el seu producte final en un recipient qualsevol. I està clar que no soc l’únic. La família Riedel ja fa anys que es va posar a la feina per arreglar aquest desequilibri entre el valor del producte elaborat i l’objecte per consumir-lo. L’empresa va ser creada per Johann Christoph Riedel el 1756 a Bohèmia i ja venia de tradició familiar en la producció de cristall. Ara Maximilian J. Riedel és el CEO de l’empresa i forma part de la 11 generació familiar al capdavant de l’empresa més famosa de copes de vi. Però les coses no els van ser gens fàcils. Després de la Segona Guerra Mundial, Walter Riedel va ser fet presoner de guerra pels russos fins al 1955 per haver fabri...

Gunter Demnig col·locant una Stolperstein. Foto: JRZaballos Aquesta setmana he conegut Gunter Demnig, l’artista berlinès que va crear les famoses Stolpersteine. La traducció literal seria pedres per ensopegar i es col·loquen davant de la casa on va viure alguna víctima dels camps de concentració nazis. A la pedra hi consta el nom, la data d’entrada i nom del camp i la data de defunció o si va ser alliberat. Per aquest motiu en català s’anomenen pedres de memòria. La fundació Cases Velles Andorranes em va contactar a través d’un antic alumne de l’EOI per ajudar-los amb el tema de l’alemany. Aquesta fundació, amb l’ajut del govern andorrà, havia convidat Demnig a col·locar les primeres Stolpersteine en record d’alguns dels andorrans que van estar als camps de concentració. Els periodistes andorrans R. Porta i J. Cebrián han ressenyat en el llibre Andorrans als camps de concentració nazis fins a 13 andorrans que van estar als camps. Demnig, amb 77 anys, una trentena de premis i reconeixem...

Mapa dels túnels sota el castell de Ksiaz. Foto: JRZaballos Sobre les construccions nazis s’han escrit molt llibres i fins i tot se n’han fet sèries per a televisió. Algunes són molt conegudes però d’altres han passat més desapercebudes degut al secretisme amb què es van fer i la poca informació que ha quedat disponible. Un cas espectacular és l’anomenat projecte Riese (gegant) que, com el seu nom indica, era d’una magnitud impressionant. Aquest projecte de túnels i galeries subterrànies es va començar a construir al 1943 a les Muntanyes del Mussol (Eulengebirge) de la Baixa Silesià polonesa, en aquells moments territori del Reich. La pressió de l’exèrcit soviètic per aquella època feia perillar el quarter general del Führer a la Wolfschanze (cau del llop) també a Polònia. Aquesta situació va fer plantejar als alemanys construir-ne un de més gran i amb millors condicions lluny del front. Amb un pressupost de 130 milions de marcs va començar la construcció dels túnels i búnquers amb una...

Schiltach. Schwarzwald. Foto: JRZaballos La Selva Negra, un recorregut entre boscos, pobles de conte i rellotges de cucut. A la nostra secció de La Ciutat Lleida, obrim una Finestra al món amb en Joan Ramon Zaballos, per descobrir aquesta vegada un dels indrets més encantadors d’Alemanya: la Selva Negra (Schwarzwald) , a l’estat de Baden-Württemberg. Aquesta regió, envoltada de boscos espessos, pobles de conte i paisatges naturals espectaculars, és un destí ideal tant per als amants de la natura com per als qui busquen cultura, gastronomia i tradició. ENLLAÇ Gengenbach. Schawarzwald. Foto:JRZaballos Castell dels Hohenzollern. Baden-Württember. Foto: JRZaballos Lleida, juny 2025

Passat i present a Auschwitz Foto: JRZaballos La meva primera visita a un camp de concentració va ser el 10 d’agost de 1976 –jo tenia 14 anys– i va ser al de Mauthausen. Tot i que no vaig entendre gaire el que significava i implicava tot allò que veia, vaig demanar als meus pares que em compressin el llibre Plus jamais ça! (Mai més això!) que el presoner francès número 62978, Daniel Piquée-Audrian, estava signant allà mateix. Aquest va ser el primer llibre de la meva biblioteca actual, especialitzada en Nazisme i Holocaust. Aquesta part de la meva biblioteca consta de 848 llibres, dels quals 103 estan relacionats amb Auschwitz. Per Mauthausen hi van passar unes 190.000 persones, i en van morir unes 100.000 de les quals al voltant de 4.500 van ser espanyoles. Aquestes xifres són impressionants però quan parlem d’Auschwitz el monstre es fa immens, inabastable, incomprensible i quan més llegeixes sobre el que va passar i ho analitzes, aquests sentiments van en augment. Per Auschwitz-Birke...